EL VERB I.Teoría i 6 exercicis
El nombre i la persona dels verbs
Les formes verbals tenen nombre i persona.
● Segons el nombre de persones que realitzen l’acció, les formes
verbals poden estar en singular (cant) o en plural (cantau).
● Segons la persona que realitza l’acció, les formes verbals poden
estar en primera persona, si l’acció la realitza qui parla (enseny,
ensenyam); en segona persona, si l’acció la realitza qui escolta
(ensenyes, ensenyau); i en tercera persona, si l’acció la realitza
una altra persona (ensenya, ensenyen).
Les formes verbals que no expressen persona s’anomenen formes
no personals i són l’infinitiu (acabar), el gerundi (acabant) i
el participi (acabat, acabada, acabats, acabades).
El temps i el mode dels verbs
Les formes verbals també informen sobre el temps de l’acció i sobre
l’actitud del parlant davant l’acció.
● Segons el temps concret en què situen l’acció, prenent com a referència
el moment en què es parla, les formes verbals poden estar
en passat (parlà), en present (parla) o en futur (parlarà).
● Segons l’actitud del parlant davant l’acció verbal, els verbs poden
estar en tres modes diferents: indicatiu, si expressen accions
reals (Ella canta); subjuntiu, si expressen fets no reals (desitjos,
possibilitats…) o donen ordres negatives (Tant de bo cantàs.
No cantis!); i imperatiu, si expressen ordres afirmatives (Canta!).
Totes les formes verbals tenen nombre i persona, excepte l’infinitiu.
Exercicis.
1. Tria les formes verbals adequades i classifica-les segons el nombre.
Quin patiment!
A mi (m’encanta / m’encanten) el cine. L’altre dia en Carles i jo (vaig veure / vàrem veure) una
pel·lícula sobre uns extraterrestres que (volia / volien) envair la Terra. Al final, tot (acaba/acaben)
bé. Però com (va patir / vàrem patir) en Carles i jo fins que el protagonista (salva / salven) el planeta!
2. Escriu un exemple de cada una de les formes no personals d’un verb.
● INFINITIU ▶ …………. ● GERUNDI ▶ …………. ● PARTICIPI ▶ ………….
4. Subretxa les formes verbals de les oracions següents segons el temps en què situen l’acció.
Present ● Portes un pentinat molt modern. ● Quin lloc has visitat últimament?
Passat ● Demà anirem al teatre. ● Na Cristina no va acudir a la cita.
Futur ● En Carles ho prepararà tot. ● N’Enric i tu no us coneixeu.
5. Relaciona cada oració amb el mode verbal que expressa el seu verb.
MODES VERBALS ▶ 1 Indicatiu 2 Subjuntiu 3 Imperatiu
Tant de bo començassin les vacances! Dilluns vaig anar a la llibreria.
No esclafis l’herba del jardí! Pren la llet!
Acompanyau en Robert a veure el metge! De bon matí ella sempre llegeix el diari.
6. . Completa amb les formes de pronoms personals que correspongui.
Les formes verbals de primera persona van acompanyades dels pronoms ………….
i ………….; les de segona persona, dels pronoms …………. i ………….; i les de
tercera persona, dels pronoms …………., …………., …………. i ………….
Les formes verbals tenen nombre i persona.
● Segons el nombre de persones que realitzen l’acció, les formes
verbals poden estar en singular (cant) o en plural (cantau).
● Segons la persona que realitza l’acció, les formes verbals poden
estar en primera persona, si l’acció la realitza qui parla (enseny,
ensenyam); en segona persona, si l’acció la realitza qui escolta
(ensenyes, ensenyau); i en tercera persona, si l’acció la realitza
una altra persona (ensenya, ensenyen).
Les formes verbals que no expressen persona s’anomenen formes
no personals i són l’infinitiu (acabar), el gerundi (acabant) i
el participi (acabat, acabada, acabats, acabades).
El temps i el mode dels verbs
Les formes verbals també informen sobre el temps de l’acció i sobre
l’actitud del parlant davant l’acció.
● Segons el temps concret en què situen l’acció, prenent com a referència
el moment en què es parla, les formes verbals poden estar
en passat (parlà), en present (parla) o en futur (parlarà).
● Segons l’actitud del parlant davant l’acció verbal, els verbs poden
estar en tres modes diferents: indicatiu, si expressen accions
reals (Ella canta); subjuntiu, si expressen fets no reals (desitjos,
possibilitats…) o donen ordres negatives (Tant de bo cantàs.
No cantis!); i imperatiu, si expressen ordres afirmatives (Canta!).
Totes les formes verbals tenen nombre i persona, excepte l’infinitiu.
Exercicis.
1. Tria les formes verbals adequades i classifica-les segons el nombre.
Quin patiment!
A mi (m’encanta / m’encanten) el cine. L’altre dia en Carles i jo (vaig veure / vàrem veure) una
pel·lícula sobre uns extraterrestres que (volia / volien) envair la Terra. Al final, tot (acaba/acaben)
bé. Però com (va patir / vàrem patir) en Carles i jo fins que el protagonista (salva / salven) el planeta!
2. Escriu un exemple de cada una de les formes no personals d’un verb.
● INFINITIU ▶ …………. ● GERUNDI ▶ …………. ● PARTICIPI ▶ ………….
4. Subretxa les formes verbals de les oracions següents segons el temps en què situen l’acció.
Present ● Portes un pentinat molt modern. ● Quin lloc has visitat últimament?
Passat ● Demà anirem al teatre. ● Na Cristina no va acudir a la cita.
Futur ● En Carles ho prepararà tot. ● N’Enric i tu no us coneixeu.
5. Relaciona cada oració amb el mode verbal que expressa el seu verb.
MODES VERBALS ▶ 1 Indicatiu 2 Subjuntiu 3 Imperatiu
Tant de bo començassin les vacances! Dilluns vaig anar a la llibreria.
No esclafis l’herba del jardí! Pren la llet!
Acompanyau en Robert a veure el metge! De bon matí ella sempre llegeix el diari.
6. . Completa amb les formes de pronoms personals que correspongui.
Les formes verbals de primera persona van acompanyades dels pronoms ………….
i ………….; les de segona persona, dels pronoms …………. i ………….; i les de
tercera persona, dels pronoms …………., …………., …………. i ………….
PARAULES COMPOSTES
PARAULES
COMPOSTES
Estan formades per la suma de dues o més paraules, que es
poden escriure amb guionet o juntes. Les més freqüents estan formades per un
verb i un nom.
Para
- sol: para +
sol
Trencanous: trenca + nous
Autoescola: auto + escola
Maldecaps: mal + de + caps
|
Allioli: all + i + oli
Cara – rodona: cara + rodona
Obrellaunes: obre + llaunes
|
Significat compostes
El significat d’una paraula composta surt del significat de
les paraules que la formen o no té res a veure:
Minifaldilla: faldilla curta.
Figaflor: poc espavilada.
Busca-raons: burxeta.
Guardabosc: vigilant.
Parabrisa: vidre del davant.
|
Portacigars: pels cigars.
Cara-xuclat: cara prima.
Pocavergonya:
no en té.
Eixugamà: drap.
|
Paraules compostes amb guionet
Normalment porten guionet les formacions compostes en que la
primera paraula acaba amb vocal i la segona comença amb r, s o x.
Compostes amb guionet
Corre-cuita, penya–segat, gira-sol, poca–traça,
espanta-sogres, sis-cents, quaranta-vuit, sud-americà, pèl-roig, nord-est, para-xocs,
poca-solta, ...
Compostes sense guionet
Paracaigudes, ferrocarril, rentaplats,
ploramiques, llevataps, coliflor, setciències, pelacanyes, salvavides,
girapeix, tastaolletes, obrellaunes, filharmonia, tramvia, celobert, capgròs,
panxacontent, agredolç, afroamericà, primmirat, autopista, ...
verb +
nom
|
nom +
nom
|
nom +
adjectiu
|
adjectiu
+ adjectiu
|
SOLUCIÓ DE LA SEPARACIÓ DE SIL-LABES.
SOLUCIÓ DE LA SEPARACIÓ DE SIL.LABES.
|
Comprensió escrita
El teatre d’ombres de n’Ofèlia
En un poblet antic i menudet hi vivia una senyora, també menudeta
i vella, que nomia Ofèlia. Quan n’Ofèlia va néixer els seus
pares varen dir: «La nostra filla serà algun dia una actriu famosa».
Per això li posaren el nom d’un personatge teatral molt conegut.
La senyoreta Ofèlia no va arribar a convertir-se en una actriu
famosa perquè el to de la seva veu era massa dèbil. Però, a pesar de
tot, va voler ser artista, encara que fos d’una manera modesta.
En aquell poble hi havia un teatre. I allà, ben amagada a la cabina
de l’apuntador, seia cada horabaixa la senyoreta Ofèlia, amb la missió
de recordar als actors els texts que havien de recitar. La veu fluixeta
de la senyoreta Ofèlia era, justament, la més adequada per fer
d’apuntadora perquè, com és natural, el públic no l’havia de sentir.
La senyoreta Ofèlia havia fet aquella feina tota la vida i era molt
feliç. Però els temps canvien. Cada dia anava menys gent al teatre,
perquè ara hi havia moltes altres distraccions, i quan algú volia
anar-hi, s’estimava més anar a la gran ciutat. Per això tancaren el
teatre i la senyoreta Ofèlia es va quedar sense feina. Quan va acabar
la darrera funció, la senyoreta Ofèlia es va quedar encara una
miqueta més de temps al seu lloc. Asseguda dins de la cabina, va
recordar la seva vida passada. Aleshores, va veure una ombra que,
entre bastidors, corria amunt i avall.
–Hola! –va dir la senyoreta Ofèlia–. Hi ha algú?
–Perdoni –va dir l’ombra–. No volia fer-li por. Només m’he refugiat
aquí perquè no sé on posar-me.
–Ets una ombra? –va preguntar la senyoreta Ofèlia.
L’ombra va dir que sí.
–Però una ombra ha de ser d’algú... –li va comentar la senyoreta
Ofèlia.
–No –va assegurar l’ombra–, no totes... Hi ha unes quantes ombres
que no som de ningú, perquè no ens vol ningú.
–Quines coses! –va dir la senyoreta Ofèlia–. I no és trist, això de
no ser l’ombra de ningú?
–Molt trist, senyora –va assegurar l’ombra.
–Vols venir amb mi? –va preguntar la senyoreta–. Jo no som
tampoc de ningú...
A partir d’aquell moment, la senyoreta Ofèlia va tenir dues ombres.
Un dia que la senyoreta Ofèlia va anar a l’església va veure en
una paret blanca una ombra que semblava allargar la mà, com si
suplicàs alguna cosa.
–Tu també ets una ombra que no és de ningú? –va preguntar.
–Sí –va dir l’ombra–. I, entre nosaltres, ha corregut el rumor que
hi ha una persona que ens acull. Ets tu?
–Jo ja en tenc dues –va respondre n’Ofèlia.
–Aleshores, una més no serà cap molèstia –va suplicar l’ombra–.
No em podries acollir també a mi?
–D’acord! –va acceptar la senyoreta Ofèlia.
Ara ja tenia tres ombres i a partir d’aleshores, quasi cada dia,
una nova ombra li demanava auxili perquè, arreu del món, hi ha
moltes ombres sense propietari.
De manera que, un dia, se li va acudir una bona idea.
–Escoltau –va dir a les ombres reunides–: si voleu continuar amb
mi, haureu d’aprendre a fer alguna cosa de profit.
Les ombres la miraren, expectants, des de tots els racons de la
casa. Aleshores, la senyoreta Ofèlia els va recitar les paraules dels
grans poetes, que sabia de memòria. Repetia alguns passatges i,
després, feia que les ombres els repetissin.
Així, a poc a poc, varen aprendre totes les grans comèdies i tragèdies
del món.
A partir d’aquell moment la vida de la senyoreta Ofèlia va ser
molt diferent. Sovint, les ombres passaven la nit sencera representant
per a ella les obres de teatre més meravelloses del món. I ella
els repetia els texts, en veu molt baixeta, per si de cas n’havien oblidat
alguna frase.
MICHAEL ENDE. Els millors contes.(Adaptació
L'autor Michael Ende.
(Alemanya,
1929-1995) sempre va defensar
la fantasia com una manera
agradable d’apropar-se
a la realitat. Per això, encara que
en aquell moment el que estava
de moda al seu país era la
literatura realista, ell va optar
per escriure obres com Momo
o La història interminable, que
s’han convertit en exemples
universals de la literatura
fantàstica juvenil. Algunes
d’aquestes obres s’han traduït
a més de 45 idiomes i han superat
1. Substitueix la paraula destacada en cada oració per un sinònim.
● Aquesta cantant és molt famosa.
● Els seus oncles ens varen acollir molt amablement a ca seva.
● En Sergi és una persona molt modesta a qui no li agrada presumir dels seus èxits.
● Quan li demanen auxili, ella sempre respon.
2. Explica amb paraules teves les diferències entre aquests parells de termes relacionats
amb el teatre.
actor / apuntador escenari / bastidors
3. Recorda la lectura i completa amb el lloc que correspongui en cada cas.
La senyoreta Ofèlia vivia en ................. Un dia va trobar una ombra entre els .................
del ................. Poc després va trobar una altra ombra a .................Al final, la senyoreta Ofèlia
va reunir totes les ombres en ................. i els va proposar d’aprendre a fer teatre.
4. Digues en quin paràgraf de la lectura s’explica cada aspecte de la vida de la senyoreta Ofèlia.
● Per què la senyoreta Ofèlia es va quedar sense feina. ▶ ........................................
● Per què a la senyoreta Ofèlia li varen posar aquest nom els pares. ▶ ..........................
● Per què la senyoreta Ofèlia era una bona apuntadora. ▶ .........................................
● Per què la senyoreta Ofèlia no va arribar a ser actriu. ▶ .........................................
5. Respon.
● Com és físicament la senyoreta Ofèlia?
● Quina professió hauria volgut tenir?
● Quina professió ha tengut en realitat?
6. Resumeix la història d’Ofèlia i les ombres.
La teva opinió
7. Explica què creus que vol dir la senyoreta
Ofèlia amb aquesta expressió.
Jo tampoc som de ningú
8. Escriu un text breu, real o inventat, sobre
un dia que vares anar al teatre.
9. Fes una fitxa sobre
la lectura amb aquestes dades.
TÍTOL:
AUTOR/A:
RESUM:
OPINIÓ:
En un poblet antic i menudet hi vivia una senyora, també menudeta
i vella, que nomia Ofèlia. Quan n’Ofèlia va néixer els seus
pares varen dir: «La nostra filla serà algun dia una actriu famosa».
Per això li posaren el nom d’un personatge teatral molt conegut.
La senyoreta Ofèlia no va arribar a convertir-se en una actriu
famosa perquè el to de la seva veu era massa dèbil. Però, a pesar de
tot, va voler ser artista, encara que fos d’una manera modesta.
En aquell poble hi havia un teatre. I allà, ben amagada a la cabina
de l’apuntador, seia cada horabaixa la senyoreta Ofèlia, amb la missió
de recordar als actors els texts que havien de recitar. La veu fluixeta
de la senyoreta Ofèlia era, justament, la més adequada per fer
d’apuntadora perquè, com és natural, el públic no l’havia de sentir.
La senyoreta Ofèlia havia fet aquella feina tota la vida i era molt
feliç. Però els temps canvien. Cada dia anava menys gent al teatre,
perquè ara hi havia moltes altres distraccions, i quan algú volia
anar-hi, s’estimava més anar a la gran ciutat. Per això tancaren el
teatre i la senyoreta Ofèlia es va quedar sense feina. Quan va acabar
la darrera funció, la senyoreta Ofèlia es va quedar encara una
miqueta més de temps al seu lloc. Asseguda dins de la cabina, va
recordar la seva vida passada. Aleshores, va veure una ombra que,
entre bastidors, corria amunt i avall.
–Hola! –va dir la senyoreta Ofèlia–. Hi ha algú?
–Perdoni –va dir l’ombra–. No volia fer-li por. Només m’he refugiat
aquí perquè no sé on posar-me.
–Ets una ombra? –va preguntar la senyoreta Ofèlia.
L’ombra va dir que sí.
–Però una ombra ha de ser d’algú... –li va comentar la senyoreta
Ofèlia.
–No –va assegurar l’ombra–, no totes... Hi ha unes quantes ombres
que no som de ningú, perquè no ens vol ningú.
–Quines coses! –va dir la senyoreta Ofèlia–. I no és trist, això de
no ser l’ombra de ningú?
–Molt trist, senyora –va assegurar l’ombra.
–Vols venir amb mi? –va preguntar la senyoreta–. Jo no som
tampoc de ningú...
A partir d’aquell moment, la senyoreta Ofèlia va tenir dues ombres.
Un dia que la senyoreta Ofèlia va anar a l’església va veure en
una paret blanca una ombra que semblava allargar la mà, com si
suplicàs alguna cosa.
–Tu també ets una ombra que no és de ningú? –va preguntar.
–Sí –va dir l’ombra–. I, entre nosaltres, ha corregut el rumor que
hi ha una persona que ens acull. Ets tu?
–Jo ja en tenc dues –va respondre n’Ofèlia.
–Aleshores, una més no serà cap molèstia –va suplicar l’ombra–.
No em podries acollir també a mi?
–D’acord! –va acceptar la senyoreta Ofèlia.
Ara ja tenia tres ombres i a partir d’aleshores, quasi cada dia,
una nova ombra li demanava auxili perquè, arreu del món, hi ha
moltes ombres sense propietari.
De manera que, un dia, se li va acudir una bona idea.
–Escoltau –va dir a les ombres reunides–: si voleu continuar amb
mi, haureu d’aprendre a fer alguna cosa de profit.
Les ombres la miraren, expectants, des de tots els racons de la
casa. Aleshores, la senyoreta Ofèlia els va recitar les paraules dels
grans poetes, que sabia de memòria. Repetia alguns passatges i,
després, feia que les ombres els repetissin.
Així, a poc a poc, varen aprendre totes les grans comèdies i tragèdies
del món.
A partir d’aquell moment la vida de la senyoreta Ofèlia va ser
molt diferent. Sovint, les ombres passaven la nit sencera representant
per a ella les obres de teatre més meravelloses del món. I ella
els repetia els texts, en veu molt baixeta, per si de cas n’havien oblidat
alguna frase.
MICHAEL ENDE. Els millors contes.(Adaptació
L'autor Michael Ende.
(Alemanya,
1929-1995) sempre va defensar
la fantasia com una manera
agradable d’apropar-se
a la realitat. Per això, encara que
en aquell moment el que estava
de moda al seu país era la
literatura realista, ell va optar
per escriure obres com Momo
o La història interminable, que
s’han convertit en exemples
universals de la literatura
fantàstica juvenil. Algunes
d’aquestes obres s’han traduït
a més de 45 idiomes i han superat
1. Substitueix la paraula destacada en cada oració per un sinònim.
● Aquesta cantant és molt famosa.
● Els seus oncles ens varen acollir molt amablement a ca seva.
● En Sergi és una persona molt modesta a qui no li agrada presumir dels seus èxits.
● Quan li demanen auxili, ella sempre respon.
2. Explica amb paraules teves les diferències entre aquests parells de termes relacionats
amb el teatre.
actor / apuntador escenari / bastidors
3. Recorda la lectura i completa amb el lloc que correspongui en cada cas.
La senyoreta Ofèlia vivia en ................. Un dia va trobar una ombra entre els .................
del ................. Poc després va trobar una altra ombra a .................Al final, la senyoreta Ofèlia
va reunir totes les ombres en ................. i els va proposar d’aprendre a fer teatre.
4. Digues en quin paràgraf de la lectura s’explica cada aspecte de la vida de la senyoreta Ofèlia.
● Per què la senyoreta Ofèlia es va quedar sense feina. ▶ ........................................
● Per què a la senyoreta Ofèlia li varen posar aquest nom els pares. ▶ ..........................
● Per què la senyoreta Ofèlia era una bona apuntadora. ▶ .........................................
● Per què la senyoreta Ofèlia no va arribar a ser actriu. ▶ .........................................
5. Respon.
● Com és físicament la senyoreta Ofèlia?
● Quina professió hauria volgut tenir?
● Quina professió ha tengut en realitat?
6. Resumeix la història d’Ofèlia i les ombres.
La teva opinió
7. Explica què creus que vol dir la senyoreta
Ofèlia amb aquesta expressió.
Jo tampoc som de ningú
8. Escriu un text breu, real o inventat, sobre
un dia que vares anar al teatre.
9. Fes una fitxa sobre
la lectura amb aquestes dades.
TÍTOL:
AUTOR/A:
RESUM:
OPINIÓ:
Suscribirse a:
Entradas (Atom)